FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una planta, florir. Aquest arbre floreja per tal temps. Les plantes d'un indret, estar en flor. Adornar, guarnir, amb flors pintades, esculpides, etc. Ornar (una melodia) amb notes suplementàries. A la guitarra, repetir (una figura musical) d'una manera contínua tocada amb tres dits [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància untuosa, d'un blanc groguenc, que forma una capa sobre la llet quan aquesta es deixa en repòs o que és obtinguda per centrifugació i emprada en pastisseria i alimentació. Flor 4 1. Uns pèsols primerencs que són la nata. ésser la nata per a una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subdivisió dels espermatòfits, plantes amb flor, corresponent a les gimnospermes, de fulla originàriament pinnada, que comprèn, com a representants vivents, les classes dels gnetòpsids i dels cicadòpsids. Individu d'aquesta subdivisió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de fibres disposades formant com una tela prima, com quan han d'ésser treballades en les màquines pentinadores o en les punxonadores. Pell d'ovella, de cabra o de boví, generalment adobada amb sals de crom, tenyida amb penetració completa del colorant, de plena flor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emanació de certes substàncies que constitueix llur fragància característica. L'aroma del cafè. Aquesta canyella ha perdut la seva aroma. Olor agradable. Flor de l'aromer. Borleta que imita la flor de l'aromer. [...]
